Com a objectiu principal es pretén aconseguir que els xiquets siguen sensibles al silenci i que sàpien valorar-ho. Els exercicis de silenci contribueixen, així mateix i de forma notable, a l'adquisició del sentit de l'ordre i de la disciplina del grup, al desenrotllament de l'atenció, la capacitat d'escoltar i la concentració.
Al nostre voltant tot sona constantment i quan no hi ha soroll també fem notar l'absència del so: el silenci. El silenci és contrapunt natural del so.
El so es definix com l'espai de temps absent de so.
El silenci només pot conéixer-se treballant el so, el silenci s'associa a la quietud i a la immobilitat i el so al moviment.
El silenci ha d'educar-se des que el xiquet arriba a l'escola. En l'aula equival a un moment de relaxació o d'expectació abans de començar una activitat.
A continuació propose una sèrie d'activitats perquè el xiquet reconega el silenci:
- El joc de l'amagatall: els xiquets s'amaguen darrere de les taules, de les cadires, de les cortines i estan en silenci mentre el mestre simula que no els troba.
- El mestre, sense dir res, ensenya un xiquet de drap i ho va col·locant en diferents posicions: de peu, assentat, agenollat. estirat. Els xiquets imiten en silenci estes posicions.
- Racó del silenci: està prohibit el so, per tant es mouran descalços, molt lentament, sense fer soroll, ballant sense música...
- Cantar cançons substituint paraules per silencis i accions, per exemple la cançó Mi barba tiene tres pelos.
- Jugar a sentir el silenci, moments de relaxació.
Un altre tipus d'activitats són les de contrast so-silenci, un exemple seria ens movem quan sona el pandero i ens convertim en estàtues quan para, el joc de les cadires...
No hay comentarios:
Publicar un comentario