Per aquesta raó, en exercitar la psicomotricitat, per exemple, ho podem fer amb una activitat al ritme d'alguns instruments musicals, afavorint així el contacte amb distints timbres, sons de percussió o de vent, diferenciar distintes intensitats... Es podria realitzar sobre este joc variables del tipus següent:
- Dansar lliurament per l'aula o lloc on es realitze l'activitat acompanyats pel so d'unes maraques.
- Córrer o anar molt lentament fins i tot parar-nos a manera d'estàtua, seguint la velocitat dels colps d'una pandereta.
- Realitzar un conte motor en què introduirem pluja (agitar de maraques), trons (colps de pandereta), campanes (triangles) ... y totes les altres possibilitats que ens oferix la imaginació.
D'esta manera el desenrotllament musical i el psicomotor es poden treballar en harmonia i d'una forma molt práctica i directa, potenciant l'adquisició de l'esquema corporal en el xiquet, que és un concepte molt complet referent a la consciència del nostre propi cos i de totes les possibilitats i limitacions que este ens oferix.
En esta mateixa línia, trobem un joc que divertix molt els xiquets, cridat "Faig música amb el meu cos". En ell, la idea principal seria marcar distints ritmes amb les palmes, els pues i la boca i interpretar-los posteriorment.
Una variant seria realitzar tots els sons que podem amb el nostre propi cos: amb els dits, la llengua, els dents... i deixar que siguen ells els que aporten noves idees. És molt important compredre la curiositat innata d'exploració que es posseïx des del naixement i com resulta de fascinant a eixa edat descobrir les distintes característiques de l'entorn per si mateix. A partir del contacte amb els objectes, l'assaig i el joc s'obri un ventall de possibilitats físiques (color, textura, forma...) entre les que incloem, per descomptat, el so.
Una altra opció seria realitzar un musicograma en la pissarra perquè els alumnes ho seguisquen. Podríem definir el musicograma com una interpretació de la música per mitjà de dibuixos. Així, pintant dos mans i un peu, per exemple, representaríem dos colps i un colp de sabata, creant d'esta manera diferents melodies a més de permetre adquirir la noció de lectura musial. Hi ha dos formes diferents d'utilitzar el musicograma en classe:
- Una és a través de dibuixos que representen una narració o recolzen diferents moments o successos de la mateixa.
- I una altra és dibuixar símbols que fan referència a distints elements de la música.
Uns exemples gràfics podrien ser els següents:
En estos exemples s'alternen imatges que representen a colps, colps amb els peus, maraques, platets i silencis, d'esta manera van aprenent a reconéixer la grafia del silenci, la clau de sol, distints instruments... per a començar interpretant a poc a poc senzilles partitures musicals.
Els mestres hem de ser conscients que el desenrotllament musical és un aspecte molt important en l'expressió del xicotet i que hi ha tantes activitats que afavorixen el coneixement musical en la infància com totes les que ens oferixen la imaginació i la creativitat. Des de les cançons, fins a fabricar els nostres propis instruments de reciclatge, posar música clàssica per a determinats moments de l'aula, creant així una rutina diària que acompanye a diferents hàbits del dia, com són el moment per al treball individual, l'hora del desdejuni, joc per racons..., ballar al so de diverses músiques, etc. Totes estes possibilitats d'activitat no necessiten gran quantitat d'instruments ni d'infraestructures, el realment important és saber traure partit a les possibilitats amb què comptem i imaginar distintes solucions.
En esta línia podem destacar el reciclatge com una activitat molt positiva en educació infantil, ja que construir instruments musicals desperta per complet l'interés del xiquet (al ser nou per a ells el crear amb objectes que habitualment rebutgen a casa), capta la seua atenció i participació, ja que són protagonistes de tot el procés (demanar col·laboració a la família i aportar ells mateixos els materials) i afavoreix la motivació. Este últim aspecte és molt destacable perquè, a més de fabricar una cosa nova, els encanta la idea de fabricar-ho per a ells mateixos, el seu propi joguet per a explorar, sumat al fet de que divertir-se fent sonar distints elements no supose cap problema (a diferència del que puga ocórrer habitualment en la llar si el xiquet realitza una exploració independent del ritme colpejant una cassola, per exemple) i a més esta producció sonora siga part de l'exercici. D'esta manera, descobriran de forma instintiva, lúdica i natural el sol i els seus distints paràmetres, que són la intensitat, el timbre, l'altura i la duració.
Alguns instruments musicals que podríem fabricar per a un taller de reciclatge serien:
Maraques: es realitza ficant llavors, llentilles, arròs, xicotets objectes... dins d'un envàs, com una botella de plàstic buida.
Castanyoles: podem imitar unes castanyoles fent sonar dos culleres de plàstic.
Triangle: colpejant un objecte met'al·lic amb un altre més fi, com per exemple una vareta de metall contra una ferradura.
Carrillons: col·locant unes quantes botelles plenes de líquid a mitja altura.
No hem d'oblidar que quan creem el nostre taller d'instruments casolans potenciem un dels temes transversals de l'educació infantil com és "Educar per al medi ambient", afavorint a més la consciència de reutilitzar objectes amb noves finalitats i el respecte i atenció de l'entorn i la naturalesa.
Una educació global perseguix un desenrotllament complet en els alumnes, per això s'ha d'afavorir el coneixement musical en tots els àmbits educatius i una utilització profitosa dels distints i nombrosos recursos didàctics: cançons, textos orals (cançons de bressol, tirallongues, endevinalles, poesies, contes, refrans...), exploració de la veu, sons realitzats amb el nostre cos (esclafits...) audicions, danses, jocs musicals de distint tipus (psicomotor...), etc.
El que mai s'ha de fer com a educador és limitar-se a les possibilitats materials amb què comptem, sinó que és el nostre haver d'explorar i enfocar la música com el que és, un camp de treball massa ampli com per a restringir-ho a comptats moments setmanals, sinó que hem de concebr-ho justament com un llenguatge i una forma d'expressió de sentiments i emocions, a més d'una font d'activitats i jocs.
En definitiva, l'educació musical és un aspecte bàsic per a l'objectiu principal de l'educació, és a dir, el desenrotllament integral del xiquet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario