Els beneficis de la música

La música té el do d'apropar a les persones. El xiquet que viu en contacte amb la música aprén a conviure de millor manera amb altres xiquets, establint una comunicació més harmoniosa. A esta edat la música els encanta. A més, els aporta tots estos beneficis:

1. Ajuda a desenvolupar la creativitat. Cal recordar que la creativitat és una característica general de l’ésser humà i no una qualitat reservada als artistes. Aquesta característica és encara molt més evident al xiquet, el qual, des que és molt petit i sense cap tipus d’influència ni condicionament, li agrada expressar-se per tots els mitjans possibles. El nen és creatiu per naturalesa, per tant, nosaltres només hem d’oferir-li aquest context on puga despertar la seua imaginació. En la infància i l’adolescència, la pràctica de la creativitat sol conduir a un increment de l’autoestima i la confiança en un mateix, a la valoració i a l’esforç. La creativitat és també un element central en la musicoteràpia; tot es basa en l’expressió d’un mateix, sense que aquesta siga jutjada ni avaluada. La música obri les portes a aquest món creatiu que tot xiquet hauria de desenvolupar. A més, el desenvolupament de la creativitat ajuda a resoldre problemes imaginant distintes solucions, rebutjant regles obsoletes i suposicions.

2. Millora la capacitat d’expressió i de comunicació. La música ofereix dues possibilitats de comunicació: la no verbal i la preverbal.

• En la modalitat no verbal de comunicació la música és el llenguatge del sentiment, la intuïció i l’afectivitat que pot expressar allò que en moltes ocasions no pot aconseguir transmetre la paraula. Per això, en algunes ocasions la comunicació mitjançant la música resulta més efectiva que la comunicació mitjançant la paraula. Entre els 6 i 8 mesos, un xiquet de bolquers ja és capaç de reconéixer la intenció en l’entonació de la veu (nota si la seua mare està enfadada o alegre). Malgrat la música siga un llenguatge complex (melodia, ritme, harmonia, timbre, etc.) que el xiquet anirà adquirint gradualment al llarg del seu desenvolupament, no necessita dominar tots els elements per expressar allò que sent. 

• La comunicació preverbal com bé indica el seu nom és aquella que es duu a terme abans de les paraules. Els bebés, abans de començar a parlar experimenten amb els sons que els envolten i que capten: balbucegen, entonen, vocalitzen… Aquesta etapa és necessària per a una correcta adquisició del llenguatge, de la llengua materna. Per tant, la música ofereix també aquest suport previ dels primers sons que s’instal·la en el xiquet de bolquers molt abans que les paraules.

3. Millora la intel·ligència. Investigacions recents asseguren que la pràctica musical està associada amb la plasticitat estructural i funcional del cervell, el qual pot ser modelat a partir de l’experiència. Sembla evident que, qualsevol instrumentista, per aconseguir una gran velocitat en els dits hagi de fer un gran entrenament mental. Un estudi realitzat fa uns quants anys concloïa que un bon pianista o violinista pot arribar a practicar 7500 hores abans de complir els 18 anys. Jänque, professor de l’Institut Tecnològic de Zúrich (Suïssa), ha recollit la major part d’aquest estudis realitzats a la seua pàgina web “Faculty of 1000”, a la qual més de 2000 científics rellevants opinen sobre aquesta branca de la investigació científica. Jänque assegura que “si la música té una forta influència en la plasticitat del cervell, és possible que este mateix efecte puga utilizar-se per a millorar el rendimient cognitiu”; per això proposa la música com a teràpia neuropsicològica, pel fet que ajuda a les habilitats del llenguatge, la memòria, la conducta, la concentració i la intel·ligència espaial (capacitat de percebre de manera detallada el món i de formar imatges mentals dels objectes).

4. Configura personalitats treballadores i crítiques. Segons Carolyn Phillips, directora executiva de la Jove Orquestra Simfònica de Norwalk i autora de “Twelve Benefits of Music Education”, en el terreny individual, tocar un instrument converteix a qui ho fa en una persona metòdica que cuida els detalls (del contrari no “sonarà bé”), ben planificadora i treballadora, qualitats òptimes que afavoriran uns bons resultats en altres àrees o matèries. L’aprenentatge d’un instrument implica un treball seriós per aconseguir un bon resultat. Ací entenem per “bo” la no simple execució de les notes que estan escrites a la partitura; un músic no és només un “desxifrador del llenguatge musical”, sinó un intèrpret amb personalitat que s’expressarà a través d’un instrument.

5. Ens ensenya a ser empàtics i tolerants. Un estudi de les arts ofereix al xiquet una visió d’altres cultures, la qual cosa fa aprendre les habilitats necessàries per conviure amb la multiculturalitat tan present a totes les societats actuals.

6. Ajuda a desenvolupar la capacitat del treball en equip i de coordinació i la disciplina. Perquè una orquestra, conjunt instrumental o coral sone bé és necessari que tots els integrants treballen junts per aconseguir un objectiu comú, una bona actuació o concert. Això suposarà un esforç individual en aprendre’s la música, assistir als assajos i practicar en conjunt.

7. Mostra la importància de l’esforç i ajuda a desenvolupar habilitats necessàries per a lluitar per un lloc de treball. Un bon estudiant de música aprén que els detalls configurats de manera adequada constitueixen un bon resultat (la suma de tots els elements que componen la música: ritme, melodia, expressivitat, etc. conformarà una bona actuació). Això implica que l’estudiant faça ús dels seus millors recursos per a l’obtenció d’aquest resultat òptim. La importància de l’esforç es treballa dia a dia pel fet que, en música, un error és un error: l’instrument està afinat o no, les notes estan ben tocades o no, l’entrada ha estat correcta o no, la pulsació o ritme ha estat constant o no, etc. Les actuacions musicals suposen haver d’afrontar pors (escèniques, principalment) i riscos. L’ansietat o nerviosisme a xicoteta escala entrena i prepara el xiquet per a altres situacions dures que segur es trobarà en algun moment de la seua vida. La pràctica d’un concert o audició els fa desenvolupar l’autocontrol i la concentració en públic, habilitats molt importants per competir adequadament hui en dia al món laboral.