La iniciació en el món sonor ha de fer-se com més prompte millor, tenint en compte que són les persones del medi familiar les primeres a despertar el sentit auditiu i rítmic del xiquet; i que cap als tres o quatre anys pot ja emprendre's un treball de preparació musical precís i continuat.
Hui ja no es concep que l'activitat musical exigisca determinades aptituds, ni es la considera com un tema distés de l'aula. Se la considera com indispensable perquè el xiquet aconseguisca un complet i correcte desenvolupament dins de l'àmbit psicomotor, creatiu, estètic, lingüístic i supose l'aprenentatge de l'educació sensorial, motriu i corporal, de l'atenció i de la memòria, l'educació afectiva (expressió corporal espontània), social (pràctica musical col·lectiva, saber escolar), del gust i del sentit estètic i l'educació de l'observació, de comparació, de juí i d'elecció.
Del que es tracta no és de que el xiquet aprenga ritme o compàs. sinó que siga capaç de moure's amb ritme, d'expressar-se físicament d'acord amb una certa cadència. Es tracta de que aprenga a utilitzar la pròpia veu com a instrument, a cantar seguint adequadament el ritme i l'entonació, que aprenga a aprofitar els recursos sonors i musicals del propi cos, dels objectes habituals i d'instruments musicals simples; que conega les possibilitats expressives del cos per mitjà del recurs de la dansa, el mim, el gest i la dramatització.
L'Educació Musical en esta etapa es caracteritza a més per:
- L'Educació Musical és un llenguatge que permet com a tal noves i riques formes d'expressió i comunicació.
A través del lenguatge musical el xicotet aprofundirà en els aspectes i variables musicals (intensitat, to, timbre, ritme...).
L'Educació Musical, contribuirà a més al desenrotllament de la creativitat, ja que el xiquet, prenent les possibilitats expressives que des de l'àmbit musical es generen, és possible educar l'atenció, la producció pròpia de ritmes, sons, melodies, seqüències, etc.
A més, permet treballar la sensibilitat i la capacitat auditiva, propiciant l'educació en valors i actituds que configuren la personalitat.
La música proporciona una inestimable ajuda en el desenrotllament psicomotor.
La psicomotricitat és moviment, coordinació, control respiratori i relaxació, coneixement i control de l'espai i el temps.
L'Educació Musical proporciona instruments per al desenrotllament de tot això, així com la producció de sons i ritmes amb el propi cos.
L'Educació Musical posseeix a més, el valor de ser compensadora de desigualtats educatives, ja que la música, o si no n'hi ha les qualitats del so poden ser usades amb xiquets que posseeixen deficiències sensorials.
Es tracta d'un recurs lúdic i molt atractiu per als xiquets que pot ser utilitzat com a eix globalitzador o en el context de totes les unitats didàctiques.
La progressió del xiquet cap a la música i les seues manifestacions podria resumir-se en els moments següents:
1. Escoltar una àmplia seqüència de sons en què ja pot començar a veure i distingir els diferents sons.
2. Imitar, en un principi, una mera repetició de sons sense tindre consciència del que ha repetit i, a poc a poc, serà capaç de reproduir conscientment el que ha escoltat.
3. Reconéixer i distingir entre sons escoltats anteriorment. A través del reconeixement, el xiquet identifica el que escolta.
4. Reproduir, repetir sense un model immediat el que anteriorment ha escoltat i ha imitat.
5. Improvisar i crear sons o ritmes que el xiquet fa sense tindre conciència d'haver-los escoltat abans.
Des d'una perspectiva evolutiva, els interessos del xiquet evolucionen en el seu acostament, comprensió i resposta musical.
Seguint Gesell, les capacitats infantils per a la comprensió i l'expressió musical evolucionen de forma molt significativa en els primers anys del xiquet. I així descobrix el xiquet el so i el silencia segons este autor.
Abans de l'any, cap als set o huit mesos, el xiquet ja és capaç de respondre a qualsevol estímul sonor, actuant en canvis de posició i variant la seua habitual situació de repòs. Hi ha perquè, una resposta rítmica a través d'una postura i una coordinació psicomotriu.
A l'any i mig utilitza tot el seu cos per a respondre a la música d'una manera rítmica. És el moment en què comença a manifestar-se i a expressar-se per mitjà del cantussol. Es dóna compte que pot balbucejar sons que ha sentit, com els produïts per sa mare en el moment d'anar-se'n a dormir.
Als dos anys s'ha perfilat una gran riquesa del sentit rítmic, la motricitat respon de manera diferent davant de l'estímul musical: dóna colps amb els peus en el sòl, mou el cap d'un costat a un altre, es balanceja... I si aconsegueix manipular amb els instruments o objectes sonors al seu abast, experimenta gran alegra. La seua atenció capta els sons que escolta, els que són produïts per cascavells, el triangle, les sonalls... Repeteix, imita i improvisa.
Abans dels tres anys ja s'observa la seua capacitat per diferenciar sorolls i sons. La cançó és un auxiliar dels jocs. Reté tornades i lletres fàcils d'interpretar.
Entre els tres i els quatre anys va adquirint control motriu sobre les seues extremitats inferiors per a caminar, botar, córrer, i al mateix temps executa amb un cert moviment i flexibilitat el moviment amb tot el cos. Exercita moviments col·lectius rítmics, amb la imitació com a factor predominant. Va descobrint el ritme musical de les paraules, introduint-les en els seus jocs. Li agrada cantar melodies i cançons amb contingut onomatopeic.
Als quatre anys ja evoluciona sensiblement en el desenrotllament musical: és capaç de coordinar el seu ritme musical i manifestar-ho a través del moviment corporal i és feliç amb la interpretació de la música acompanyada de senzilles danses i balls rítmics.
Als sis anys el xiquet empra la seua capacitat vocal en la seua totalitat i va ampliant en matisos com l'afinació, etc.
Així, doncs, les manifestacions musicals són inicialment de caràcter rítmic; i assimilat i dominat este, s'inicia en la melodia, l'entonació i la resta d'aspectes de l'Educació Musical.
Les finalitats de l'Educació Musical podrien ser:
- Educar la sensibilitat per a, a través d'ella, captar el missatge musical i comprendre el missatge i l'estètica del llenguatge musical.
- Desenrotllar les capacitats i qualitats musicals de forma vivencial, introduint progressivament la creació i escolta de la música.
- Educar l'oïda, la veu i el ritme: l'oïda li permetrà accedir a l'univers sonor; la veu és l'instrument primari de producció sonora i el ritme és l'element bàsic del llenguatge musical.
Per a aconseguir estos objectius la influència de l'educador és decisiva, perquè a ell li correspon a més de transmetre un coneixement, promoure una actitud i l'amor per la música.
La preparació tècnica es pot resumir en:
- Oïda musical; percebre les qualitats del so: altura, timbre, intensitat i duració.
- Veu clara: articulació i claredat en les expressions.
- Sentit rítmic: adaptar-se al ritme i canvis musicals i reconéixer els ritmes bàsics.
- Sentit auditiu: ser capaç d'entonar sons a diferents altures.
- Un repertori de cançons i jocs musicals.
Esta preparació ha d'anar acompanyada d'imaginació i creativitat.
