Els instruments musicals

Un instrument musical és un objecte o aparell que es fa servir per produir sons musicals. Segons aquesta definició, qualsevol objecte que es puga utilitzar per fer sons musicals es pot anomenar instrument. Per tant, aquesta paraula inclou des dels instruments de construcció més simples (com les claves o el triangle) fins als més complexos (com el violí o l’orgue).

Els instruments es classifiquen en famílies segons la manera com produeixen el so, és a dir, segons el material que vibra a cadascun d’ells. A més, dins de cada família es poden fer subdivisions segons altres criteris. A continuació estudiarem les tres famílies instrumentals, amb les seues subfamílies més importants i alguns instruments representatius de cadascuna.

En primer lloc, trobem els instruments de corda que es divideixen en tres subgrups en funció de com son executats:

• Instruments de corda fregada, en els que la corda es posa en vibració per mitjà del fregament amb un arc. Es rellisca un arc sobre les cordes per a fer-les vibrar, com en el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix. Encara que de vegades estos instruments també es poden puntejar amb els dits (el que es coneix com pizzicato). 

• Instruments de corda polsada o puntejada, en el que la corda es posa en vibració per mitjà de la pulsació de la corda. La corda es punteja amb els dits o amb un plectre sobre les cordes, com en el cas de la guitarra o de l'arpa. 

• Instruments de corda percutida, en els que la corda es posa en vibració en ser colpejada amb un xicotet martell. L'instrument més conegut d'este tercer grup és el piano, on els martells, fets de fusta i folrats de feltre, estan controlats per un mecanisme accionat per les tecles.
  

L'ús d'estos instruments en Educació Infantil és molt limitat. Es pot portar una guitarra o semblant perquè els xiquets exploren el so de les cordes segons el grossor, el so d'allò rasgat... 

En segon lloc, trobem els instruments de vent o aeròfons que són una família d'instruments musicals, que es troben presents a l'orquestra. 

Es clasifica com a instrument de vent o aeròfon, qualsevol instrument musical que produïx so per la vibració de la columna d'aire en el seu interior, sense necessitat de cordes o membranes i sense que el propi instrument vibre per si mateix. Aquestos instruments són el oboe, el clarinet, el fagot, la trompeta, la trompa, el saxòfon, la tuba i el trombó. 

La flauta dolça és potser la més utilitzada en l'entorn escolar, encara que donada la pressió que exigeix per tapar els forats, en esta etapa podria ser útil per a explorar el so i les seues variacions al bufar. 

I finalment, trobem els instruments de percussió que són un tipus d'instrument musical, el so del qual s'origina colpejant-los o agitant-los amb la mà, un batall, baqueta o vareta sobre una superfície membranosa, metàl·lica o de fusta. Són, potser, la forma més antiga d'instruments musicals. Alguns insturments de percussió permeten produir melodia i harmonia, a més de ritme. 

La percussió es distingix per la varietat de timbres que és capaç de produir i per la seua facilitat d'adaptació amb altres instruments musicals. La majoria d'instruments de percussió té un timbre distint, incloent els tambors, cada varietat té un timbre diferenciat. Estos instruments poden ser usats per a crear patrons de ritmes (bateria, tam-tam, entre altres) o bé per a emetre notes musicals (xilòfon). 

Els instruments de percussió solen acompanyar a altres a fi de crear i mantindre el ritme. Els instruments de percussió poden classificar-se en dos categories segons l'afinació: 

• Tonals: els que produïxen notes identificables. És a dir, aquells l'altura de so dels quals està determinada. Entre ells: les timbales, el xilòfon, el vibrafòn, la campana, les campanes tubulars, els cròtals i la celesta. 
• No tonals: aquells les notes dels quals no són identificables, és a dir produïxen notes d'una altura indeterminada. Entre ells: el bombo, les castanyoles, les claus, l'esquellot, les maraques, les timbales i la simbomba. 

En Educació Infantil són els més utilitzats pel seu fàcil maneig i accessibilitat. Els més freqüents són: 

La caixa xinesa. És una caiza de fusta que es colpeja amb burins.

Carraca o matraca. Molineta de fusta formada per una planza articulada que gira sorollosament al voltant d'un eix.

Claus. Parell de xicotets bastons de fusta que es colpegen uns contra altres.

Cròtals. Xicotets discos de metall que s'entrexoquen a manera de platets. 

Maraques. Recipients fets amb una carabassa, un coco, un recipient, etc., fixat amb un mànec; l'interior del qual es col·loquen llavors, boletes, pedres, etc.; que al sacsar-les produeixen sons. 

Pandereta. Tambor molt pla i de dimensió reduïda en el marc del qual es col·loquen xicotets platets que ressonen al ser colpejada. 

Pandero. És com una pendereta de major diàmetre i amb els anequets d'al voltant. 

Triangle. Instrument de percussió en la dita forma de metall que al ser colpejat amb una vareta produïx sons. 

Xilòfon. Instrument de percussió melòdica format per làmines de fusta que es colpegen amb baquetes o maces. 

Cascavells. Boles metàl·liques que contenen boletes en el seu interior. Estan units per corretges de cuiro i sonen quan són agitades.

Metalófon. Instrument de percussió melòdia, les làmines del qual són colpejades i són de metall.

A més de tots estos instruments musicals poden utilitzar-se com a tals o produir-se una gran varietat d'elements, inclús objectes i materials de l'entorn com a botelles, gomes, objectes de metall, bots, materials discontinus com a aigua o arena, llavors i cereals, globus...