Les figures musicals.

Pentagrama. 

Es denomina pentagrama o pauta musical al conjunt que constitueix cinc línies horitzontals i equidistants, amb els seues corresponents quatre espais o llocs entre les línies. És on s'escriuen les notes. 

Claus. 

Signe col·locat al començament del pentagrama per a determinar la relació entre la nota i l'escala sonora. Servix per a saber que nota estem tocant. Hi ha diversos tipus de claus com la Clau de Sol, la Clau de Fa i la Clau de Do. 

El pols. 

El pols, és fonamental en la música, ja que el pols comporta a la bona utilització del ritme que és una de les parts principals quant a la interpretació correcta d'una obra musical. 

Figures de nota i de silenci. 

Les figures musicals són els signes que utilitzem en música per a indicar la duració del so. Actualment els que més s'utilitzen són els següents: Redona, Blanca, Negra, Corxera i Semicorxera.

Els silencis, són part fonamental de la música ja que no sempre ha d'estar sonant per igual.

Signes de prolongació. 

Són aquells que s'empren per a augmentar el valor de les figures i silencis. Els signes de prolongació que més s'usen són la lligadura, el punt i el calderó. 

Les notes musicals. 

Són signes que representen els sons musicals. Hi ha set noms diferentes de notes i són en orde ascendent: DO, RE, MI, FA, SOL, LA i SI. Quan van totes seguides s'anomena escala musical. 

Distància entre entre: tons i semitons. 

Entre dos notes seguides, hi ha una distància bàsica. Quan la distància és major, es denomina com un to, però si la distància és menor hi haurà un semitò. Tots els sons naturals estan separats entre si per un to, excepte de MI a FA i de SI a DO. 

El compàs. 

És la divisió en parts iguals de duració d'una obra musical. Un compàs, està format pel conjunt de valors que hi ha entre dos línies divisòries.