Unitat didàctica "Sonen els contes"

En la segona quinzena del mes de març desenvoluparé la unitat didàctica "Sonen els contes" que va destinada als alumnes de 5 anys. El centre d'interés serà la música. A través d'ella treballaré "la comunicació a través dels diversos llenguatges, així com l'educació musical. 

Justificació del tema

La música té gran importància en el desenvolupament intel·lectual, auditiu, sensorial, de la parla i motriu. La música és un element fonamental en esta primera etapa del sistema educatiu. El xiquet comença a expressar-se d'una altra manera i és capaç d'integrar-se activament en la societat, perquè la música li ajuda a aconseguir autonomia en les seues activitats habituals, assumir l'atenció de si mateix i de l'entorn, i ampliar el seu món de relacion. 

A més, la música servirà perquè els alumnes immigrants amb problemes de comunicació s'integren encara més dins del grup classe, ja que gràcies a la música els xiquets es desinhibixen i mostren els seus sentiments i emocions. En esta proposta didàctica s'utilitzaran contes per a introduir conceptes musicals com el silenci i les qualitats del so. 

Objectius generals d'etapa

En el article 3 del Decret 38/08 de 28 de Març, trobem els objectius generals de cicle, que els xiquets hauran d'aconseguir en finalitzar l'etapa d'Educació Infantil. Entre ells, destaquem els següents, els quals tenen relació amb el tema que estem tractant: 

f) Desenrotllar habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes d'expressió. 

g) Iniciar-se en les habilitats logicomatemàtiques, en la lectoescriptura, en el moviment, el gest i el ritme. 

En relació amb el PPEV o el PPEC que s'impartix en el centre, hem de tindre en compte el següent objectiu general: 

h) Conéixer que en la Comunitat Valenciana hi ha dos llengües que interactuen (valencià i castellà), que han de conéixer i respectar per igual, i ampliar progressivament l'ús del valencià en totes les situacions. 

Objectius generals d'àrea

Al seu torn, el currículum d'Educació Infantil s'estructura en tres àrees que trobem en el Decret 38/08 anteriorment citat. Els objectius generals d'àrea que esperem que els alumnes aconsegueixen al finalitzar el segon cicle de l'etapa infantil, i que té relació amb el tema son: 

Àrea 1: Coneixement de si mateix, identitat i autonomia personal.

2. Descobrir i utilitzar les pròpies possibilitats motrius, sensitives i expressives, adoptant postures i actituds adequades a les diverses activitats que exercix en la seua vida quotidiana. 

6. Conéixer, manifestar i explicitar els propis sentiments, emocions i necessitats, i respectar els dels altres. 

Àrea 2: Medi físic, natural, social i cultural. 

7. Valorar la importància del medi físic, natural i cultural, per mitjà de la manifestació d'actituds de respecte i la intervenció en el seu cuidado segons les seues possibilitats. 

8. Conéixer i apreciar festes, tradicions i altres manifestacions culturals de l'entorn a què pertany, mostrant actituds de respecte, interés i participació. 

Àrea 3: Els llenguatges: comunicació i representació. 

2. Conéixer els diferents llenguatges i aplicar tècniques perquè desenvolupen la imaginació i la creativitat. 

6. Expressar sentiments, desitjos i idees per mitjà de l'expressió artística a través dels diversos llenguatges. 

Objectius didàctics

Hem d'adequar estos objectius generals d'etapa i d'àrea al seu context particular al marc del seu respectiu PEC i PCE i partint d'ells, dissenyarem els cridat objectius didàctics, que concretaran el grau de desenvolupament esperat per a cada una de les capacitats en cada unitat de programació.

Els objectius didàctics que ens plantegem en relació al model didàctic són: 

1. Discriminar el so i el silenci. 

2. Conéixer les famílies d'instruments: percussió, vent i corda.

3. Descobrir les qualitats del so: intensitat i ritme. 

4. Conéixer les distintes cançons i danses populars de la Comunitat Valenciana.

5. Desenvolupar l'expressió oral i corporal a través de la música. 

6. Diferenciar el timbre d'instruments. 

7. Aprendre vocabulari relacionat amb el tema: ràpid-lent, fort-suau, família de percussió, de vent i de corda. 

8. Atendre i comprendre els contes.

9. Recitar i comprendre la poesia amb distintes intensitats. 

10. Iniciar-se en la separació sil·làbica. 

11. Associar la grafia a la quantita del número 8. 

12. Aprendre els comparatius de quantitat: més que i menys que.

13. Mostrar interés i iniciativa a l'hora de participar en les activitats. 

14. Fabricar instruments musicals amb material de reciclatge.

15. Utilitzar diferents tècniques plástiques. 

Continguts

Este tema estaria relacionat amb les tres àrees d'Educació Infantil, donada la globalitat i interrelació entre les àrees, però més directament amb l'àrea III: Els llenguatges: comunicació i representació. I amb els seus blocs de continguts: 3. La llengua com a instrument d'aprenentatge, 6. El llenguatge musical i 7. El llenguatge corporal. 

A continuació veurem els continguts que treballe en els temes relacionats amb les tres àrees i dividits en conceptuals, procedimentals i actitudinals. 

Àrea 1: Coneixement de si mateix, identitat i autonomia personal. 

Conceptuals: 

- El cos humà: la postura i l'equilibri. 

Procedimentals: 

- El control dinàmic i estàtic del cos. 

Actitudinals: 

- Acceptació de les normes dels jocs. 

Àrea 2: Medi físic, natural, social i cultural. 

Conceptuals: 

- Associació grafia-quantitat del número 8. 

- El comparatiu més que - menys que. 

Procedimentals: 

- Descobriment del folklore valencià. 

- Agrupació d'objectes segons les seues propietats i verbalització del criteri de pertinença.

Actitudinals: 

- Valoració i respecte a les normes dels jocs. 

- Conscienciació cap a la importància de reciclar. 

Àrea 3: Els llenguatges: comunicació i representació. 

Conceptuals: 

- El so i el silenci.

- Les famílies d'instruments. 

Procedimentals: 

- Comprensió dels contes: El rei del silenci, El pais sense música, Gegants i Nanos i la faula de la llebre i la tortuga. 

- Diferenciació del timbre dels instruments. 

- Desenvolupament de l'expressió oral i corporal a través de jocs i cançons. 

- Reproducció de cançons i danses del folklore valencià. 

- Iniciació a la separació sil·làbica. 

- Discriminació de la intensitat: fort i suau. 

- Discriminació del ritme: ràpid i lent. 

- Reciclat i comprensió de la poesia segons intensitats de so. 

Actitudinals: 

- Valorar i apreciar les produccions pròpies i dels seus companys, 

Temes transversals

Quant als temes transversals arreplegats en l'article 7.2 lletra C del Decret 38/08, estos inclouen una sèrie de valors de gran rellevància per al desenrotllament evolutiu integral del xiquet. Per això, es contemplen al llarg de totes les àrees curriculars d'una manera contínua, i no com una àrea concretament i independentment. 

Activitats

Les activitats que realitzarem per a treballar al llarg de la unitat didàctica "Sonen els contes" són les següents, que estan dividides en activitats d'iniciació i motivació (l'1, 2, 6, 14 i 19); activitats de desenrotllament (la 3, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17 i 20) i les activitats finals ( la 5, 12, 18 i 22). 

La unitat està dividida en 4 blocs. El primer fa referència al silenci i al so, el segon a les famílies d'instruments, el tercer a la intensitat i l'últim al ritme. Cada bloc té la seua activitat de motivació que en este cas és un conte. 

Bloc 1. 

Activitat 1: un dia a l'entrar a classe, trobarem una caixa tancada i damunt d'ella una carta de la mascota. En la carta la mascota ens convida a descobrir la música i les cançons i danses de la nostra comunitat. A partir d'ella comprovarem els coneixements previs dels nostres alumnes sobre les qualitats del so i les cançons populars. S'obrirà la caixa i li ensenyaré el seu contingut. Els diré que anirem coneixent a poc a poc els contes del seu interior. A partir d'ara, els contes ens serviran com a motivació i introducció a cada un dels principals continguts a treballar. Després de la seua narració es treballaran tècniques Rodari com eliminar o introduir personatges, canviar final, canviar título... per a realitzar una millor comprensió. 

Activitat 2: Conte "El rei del Silenci". A través d'este conte tractaré la importància del silenci i del so. Un món ple de silenci seria avorrit, però un món ple de soroll seria insuportable. 

Activitat 3: Què sona? Classificació d'objectes que facen so i que no. Hi haurà una cistella plena d'objectes. Els xiquets aniran eixint a poc a poc i agafant un objecte. Després ho classificaran en dos caixes, una per al so i una altra per al silenci. En finalitzar l'activitat comptarem tots els objectes que hi ha en la caixa del silenci i quants en la del so. 

Activitat 4: Clasifiquem el material. Fitxa on plasmaran la classificació. En ella apareixeran dos columnes ben diferenciades. Amb ajuda de la mestra escriuran els objectes que facen so o no que més els hagen agradat. S'escriuran els més difícils en la pissarra. Però s'intentarà que l'escriptura siga lliure. 

Activitat 5: Fem so i fem silenci. Sessió de psicomotricitat so-silenci. En esta sessió treballarem el so i el silenci a través de distintes activitats com: 

- Moviment-inhibició: sonarà la música i els xiquets es mouran per tot l'espai i quan esta pare es quedaran com a estàtues. 

- Peus quiets: es dirà la següent frase a ritme de pandero: "Mario era un xiquet tan inquiet, tan inquiet que sempre es movia fins que sentia peus quiets". Llavors els xiquets es mouran per l'aula al ritme que marque la professora i pararan al sentir "peus quiets". Després també poden ser ells els que vagen dient la frase i tocant el pandero. 

- i per a finalitzar la sessió escoltarem una obra relaxant i insistirem en la importància d'estar en silenci i sentir la música dins de nosaltres. 

Bloc 2.

Activitat 6: Conte "El país sense música". En este conte s'explicaran les tres famílies d'instruments i les seues qualitats. Els instruments de percussió es colpegen perquè sonen, els instruments de cordes tenen cordes que acariciem o pessiguem perquè sonen i els de vent bufem en el seu interior. 

Activitat 7: Veiem videos. Visualització dels vídeos "L'illa dels sons" i "Peppa Pig: instruments de percussió". En ella s'insisteixen en les qualitats dels instruments pertanyents a les distintes famílies. 

Activitat 8: Que hi ha sonat? Es reproduirà un vídeo on tinguen que prestar atenció al so que fa cada instrument. Després només es posarà el so i estos hauran d'endevinar quin és l'instrument que ha sonat. Seran instruments molt senzills de memoritzar com el tambor, el piano, la flauta, la guitarra... 

Activitat 9: Qui ha sigut? Gravació de cada una de les veus dels companys. Després es reproduiran i els xiquets hauran d'endevinar quin company és el que ha parlat. 

Activitat 10: De quina família son? S'estendran pel sòl fotos d'instruments musicals treballats o dels quals es veja molt bé les seues qualitats. Com per exemple els cordes en l'arpa. Se'ls donarà un dau amb cada una de les famílies representades. Els xiquets hauran de tirar el dau i seleccionar un instrument de la mateixa família que li haja tocat. Es classificaran en la pisarra per mitjà de columnes. S'intentarà que no sobrepasse cada família els 8 elements. Encara que al ser 25 alumnes repetirem un instrument i després no ho tindrem en compte en el recompte final. 

Activitat 11: On hi ha més i menys? Fitxa amb 3 cistelles amb instruments dins. Els xiquets hauran de comptar tots els instruments que hi ha i després rodejar amb roig el que tinga més instruments que les altres i amb blau el que tinga menos instruments que les altres. Davall de les cistelles hi haurà una frase que posarà en la família de _____ hi ha més instruments que en les altres. I una altra amb el comparatiu menys que. Ells només hauran de posar el nom de la família.

Activitat 12: Maraques reciclades. Taller d'instruments musicals. Utilitzarem a la mestra de suport perquè ens ajude. Realitzarem unes maraques amb envasos de iogurts bebibles. Els omplirem d'arròs i els taparem amb globus. 

Activitat 13: Nota als pares. Escrivim una nota per als pares perquè vinguen a participar en el taller de folklore popular que realitzarem. L'escruirem entre tots en la pissarra amb ajuda de la mestra i després els xiquets la copiaran en un full i se l'entregaran als pares. 

Activitat 14: Fem una màscara. Realització d'una màscara amb forma d'instrument musical. Hi haurà tres models, segons la família i el xiquet triarà la que més li agrade. 

Bloc 3. 

Activitat 15: Conte "Gegants i nanets". Amb este conte introduirem la qualitat del so: intensitat. 

Activitat 16: Canviem la veu. Apredrem una poesia i la recitarem com si forem gegants (fort) i com si forem nans (suau). 

Activitat 17: Som gegants i nanets. Sessió de psicomotricitat. Posarem l'obertura de Guillermo O'Tell i els xiquets hauran de convertir-se en gegants o nans segons sone la música. A continuació, es posarà música lenta o ràpida (la mateixa associada als personatges) i hauran d'imitar als personatges del conte. Per a finalitzar la sessió escenificarem la faula. Crearem una partitura amb símbols. Estos seran un cercle gran per al fort i un cercle xicotet per al suau. Després s'interpretarà primer amb el cos i després amb instruments de xicoteta percusió. 

Bloc 4. 

Activitat 19: Fábula de "La llebre i la tortuga". Amb este conte introduirem el ritme. A més s'associarà una cançó per a cada personatge. Insistirem en la moralitat del conte: no cal burlar-se mai dels altres, hem de ser bons companys. També hem d'aprendre que la peresa i l'excés de confiança poden fer-nos no aconseguir els nostres objectius i que encara que tinguem problemes, els lents i estables guanyen la carrera. 

Activitat 20: Quants colps donem? Els direm que veruem quants colps de veu donem per a dir els seus noms. Crearem una taula en la pissarra amb columnes segons el nombre de síl·labes i anirem classificant els seus noms. Per exemple: Xavi tindria dos colps de veu. Després intentarem que diguen paraules ells i les vagen classificant. 

Activitat 21: Fem ritme. Crearem seqüències rítmiques amb paraules que tinguen una síl·laba com a sol, pa, peix i amb paraules que tinguen dos com a casa, núvol, lluna. Primer representarem les seqüències amb la veu i palmes. Després només amb palmes i per a finalitzar amb instruments musicals. 

Activitat 22: Fem art, fem cultura. Taller de cançons i danses populars. Aprendrem amb ajuda dels pares i/o iaios una cançó i un ball típic de l'època de pasqua. 

Les audicions musicals

Per al desenvolupament de la percepció auditiva també es poden utilitzar les audicions musicals. L'objectiu bàsic de l'audició musical és crear en el xiquet l'hàbit d'escoltar i interpretar el seu contingut i gaudir amb la mateixa.

A diferència de l'actitud adoptada enfront del ritme, que és activa, l'actitud enfront de l'audició és receptiva. No obstant això, al principi, el xiquet és receptiu i actiu al mateix temps, ja que incorpora al so els seus primers moviments de mans, peus, flexió de genolls, balanços, etc., demostrant així l'alegria i el plaer que això produeix.

De forma progressiva, els farem escoltar: veus i cors infantils, veus i cors d'adults, obres musicals de diferents estils i formes (cançó de bressol, marxa militar, dansa...) etc. Al mateix temps els convidarem a expressar amb paraules o per mitjà del moviment les emocions o estats d'ànim que els suscita la música: tristesa, alegria, placidesa, etc.

És aconsellabe que la música siga fàcil, rítmica, cantada si és possible ja que el text ajuda a retindre la melodia.

De 0 a 3 anys: Sentir música significa escoltar-la, i aixó exigix atenció. La seua atenció a esta edad és dispersa, de curta duració i molt superficial.

L'audució comprén des d'escoltar a l'educador que canta o toca un instrument fins a escoltar la gravació d'un clàssic, popular o modern. Per damunt de tot, que no siga excitant perquè produiria l'efecte contrari a què busquem: l'atenció.

El temps ha de ser breu sense pretendre que els xiquets estiguen antents durant tota la sessió.

De 4 a 6 anys: El més important és crear en els xiquets l'hàbit d'escoltar música.

Cal buscar fragments interessants i que els reconeguen per la seua obra i compositor. Per a gaudir de les audicions és necessària la repetició. Cuidarem el temps perquè no s'avorrisquen.

El folklore popular

El folklore és un patrimoni col·lectiu, amb ritus i creences, tècniques artesanals i art popular. S'entén com el conjunt d'aquelles manifestacions que caracteritzen a un poble, i que té les seues arrels en el sentir del mateix. 

Entre elles i des de la perspectiva de l'educació musical, ens interessa fonamentalment les que tinguen a la música com a eix conductor (les cançons, les danses, la tradició oral, els jocs, els instruments com el tabalet i la dolçaina...). La nostra Comunitat és molt rica en folklore. 

La utilització del folklore popular ens permet disposar d'un material variat i ric, tant en qualitat com en quantitat, amb el que es poden desenvolupar activitats d'observació i percepció, d'expressió vocal, instrumental i de moviment i de representació musical. 

D'altra banda, la seua ocupació habitual en classe, potenciarà el desenvolupament de les actituds de respecte i valoració de les seues pròpies arrels, així com les dels altres. El permetrà conéixer millor el patrimoni cultural de la seua localitat, de la seua regió i de les altres regions o pobles. En definitiva es tracta de que el xiquet participe de les festes, tradicions i costums en el seu entorn, gaudint-les i valorant-les. 

Al llarg de tot el curs ens trobem amb festes que tenen una clara incidència en la vida dels xiquets, i per tant en el desenvolupament de les activitats del col·legi i de la classe. Destaquem entre elles, el Nadal, els Carnestoltes, la Setmana Santa... i les festes de la localitat on se situa el centre educatiu. Este fet ha d'afavorir la realització d'activitats que, tenint una clara relació cada una de les dites dates, permeta l'ús d'elements representatius de les mateixes i característiques del folklore de la zona. 

Actualment, disposem amb facilitat del material musical del folklore popular, a causa de la gran quantitat de publicaicons, en el text o amb suporte audiovisual que s'han elabora. 

Tot este material ho podem obtindre de les famílies: convidant familiars, iaios, pares, tíos... a jornades de recuperació del folklore, on s'arrepleguen cançons, danses, balls populars, poesies... Podem aprofitar les festivitats abans assenyalades per a ells. 

La cançó

Per les seues característiques, podem considerar la cançó com la principal activitat musical en l'etapa de 0 - 6 anys, En ella es manifesten els diversos elementes musicals: ritme, melodia i harmonia. A partir d'ella es poden tractar, qualsevol dels continguts establits per a estes edats i desenrotlla l'observació, expressió i representació musical, com a base de les capacitats a desenrotllar. La seua varietat de formes i manifestacions, just amb l'adaptabilitat a distints nivells de dificultat i contextos, unida a la diversitat de temes que poden abordar, i la riquesa interpretativa que puga oferir, determina que el seu tractament ocupe un lloc destacat en la planificació musical. 

Atenent al seu origen les cançons es poden classificar en infantils, populars, modernes i didàctiques. I des del punt de vista de la seua interpretació podem parlar de cançons gesticulades, amb acompanyament instrumental i amb moviments en l'espai. 

La selecció de les cançons ha de cuidar-se de manera especial pel professorat, d'ella dependrà el desenvolupament de les activitats que es pretenen realitzar i els resultats que d'estes s'obtinguen. Com principals criteris a tindre en compte en el procés de selecció destacarem: 

a) Tema: ha de ser atractiu i suggeridor, i que responga als interessos del xiquet i de la xiqueta. Connectant amb la seua realitat, la seua cultura i, en definitiva amb el seu entorn igualment estarà relacionat amb els temes que habitualment es treballen en classe en la resta de les matèries. 

b) Vocabulari: adaptat a l'edat dels xiquets per als que es selecciona. És important que el text incloga la repetició de frases, retafiles, travallengües, onomatopelles... Inicialment és aconsellable que tinga poques frases, la qual cosa permet la seua ràpida memorització. 

c) Ritme: amb fórmules ritmiques adequades a les possibilitats dels xiquets de l'etapa. Fonamentalment en compàs binari, si bé depenent de l'entorn, se n'aniran utilitzant progressivament altres de compàs terciari. 

d) Melodia: adequada a la tessitura del grup que les interpretaran. D'àmbit melòdic reduït i sense grans intervals. S'aconsella incialment que partisquen de dos sons, en interval de tercera menor (exemple sol-mi), per a progressivament anar amplant-se-la. 

e) Possibilitats interpretatives: qualsevol cançó és susceptible de ser interpretada de molt diverses formes. No obstant això, hi ha cançons que per les seues característiques es presenten al ser acompanyades instrumentalment, gestualment, o a ser interpretades amb moviments en l'espai.

No obstant això, i a pesar del que s'ha dit, tot això dependrà al seu torn del nivell d'acceptació de la cançó seleccionada per part dels xiquets. No oblidem que l'activitat de cant ha de ser abans que res gratificant, i per tant els xiquets han de gaudir amb la interpretació de les cançons. 

Els instruments musicals

Un instrument musical és un objecte o aparell que es fa servir per produir sons musicals. Segons aquesta definició, qualsevol objecte que es puga utilitzar per fer sons musicals es pot anomenar instrument. Per tant, aquesta paraula inclou des dels instruments de construcció més simples (com les claves o el triangle) fins als més complexos (com el violí o l’orgue).

Els instruments es classifiquen en famílies segons la manera com produeixen el so, és a dir, segons el material que vibra a cadascun d’ells. A més, dins de cada família es poden fer subdivisions segons altres criteris. A continuació estudiarem les tres famílies instrumentals, amb les seues subfamílies més importants i alguns instruments representatius de cadascuna.

En primer lloc, trobem els instruments de corda que es divideixen en tres subgrups en funció de com son executats:

• Instruments de corda fregada, en els que la corda es posa en vibració per mitjà del fregament amb un arc. Es rellisca un arc sobre les cordes per a fer-les vibrar, com en el violí, la viola, el violoncel i el contrabaix. Encara que de vegades estos instruments també es poden puntejar amb els dits (el que es coneix com pizzicato). 

• Instruments de corda polsada o puntejada, en el que la corda es posa en vibració per mitjà de la pulsació de la corda. La corda es punteja amb els dits o amb un plectre sobre les cordes, com en el cas de la guitarra o de l'arpa. 

• Instruments de corda percutida, en els que la corda es posa en vibració en ser colpejada amb un xicotet martell. L'instrument més conegut d'este tercer grup és el piano, on els martells, fets de fusta i folrats de feltre, estan controlats per un mecanisme accionat per les tecles.
  

L'ús d'estos instruments en Educació Infantil és molt limitat. Es pot portar una guitarra o semblant perquè els xiquets exploren el so de les cordes segons el grossor, el so d'allò rasgat... 

En segon lloc, trobem els instruments de vent o aeròfons que són una família d'instruments musicals, que es troben presents a l'orquestra. 

Es clasifica com a instrument de vent o aeròfon, qualsevol instrument musical que produïx so per la vibració de la columna d'aire en el seu interior, sense necessitat de cordes o membranes i sense que el propi instrument vibre per si mateix. Aquestos instruments són el oboe, el clarinet, el fagot, la trompeta, la trompa, el saxòfon, la tuba i el trombó. 

La flauta dolça és potser la més utilitzada en l'entorn escolar, encara que donada la pressió que exigeix per tapar els forats, en esta etapa podria ser útil per a explorar el so i les seues variacions al bufar. 

I finalment, trobem els instruments de percussió que són un tipus d'instrument musical, el so del qual s'origina colpejant-los o agitant-los amb la mà, un batall, baqueta o vareta sobre una superfície membranosa, metàl·lica o de fusta. Són, potser, la forma més antiga d'instruments musicals. Alguns insturments de percussió permeten produir melodia i harmonia, a més de ritme. 

La percussió es distingix per la varietat de timbres que és capaç de produir i per la seua facilitat d'adaptació amb altres instruments musicals. La majoria d'instruments de percussió té un timbre distint, incloent els tambors, cada varietat té un timbre diferenciat. Estos instruments poden ser usats per a crear patrons de ritmes (bateria, tam-tam, entre altres) o bé per a emetre notes musicals (xilòfon). 

Els instruments de percussió solen acompanyar a altres a fi de crear i mantindre el ritme. Els instruments de percussió poden classificar-se en dos categories segons l'afinació: 

• Tonals: els que produïxen notes identificables. És a dir, aquells l'altura de so dels quals està determinada. Entre ells: les timbales, el xilòfon, el vibrafòn, la campana, les campanes tubulars, els cròtals i la celesta. 
• No tonals: aquells les notes dels quals no són identificables, és a dir produïxen notes d'una altura indeterminada. Entre ells: el bombo, les castanyoles, les claus, l'esquellot, les maraques, les timbales i la simbomba. 

En Educació Infantil són els més utilitzats pel seu fàcil maneig i accessibilitat. Els més freqüents són: 

La caixa xinesa. És una caiza de fusta que es colpeja amb burins.

Carraca o matraca. Molineta de fusta formada per una planza articulada que gira sorollosament al voltant d'un eix.

Claus. Parell de xicotets bastons de fusta que es colpegen uns contra altres.

Cròtals. Xicotets discos de metall que s'entrexoquen a manera de platets. 

Maraques. Recipients fets amb una carabassa, un coco, un recipient, etc., fixat amb un mànec; l'interior del qual es col·loquen llavors, boletes, pedres, etc.; que al sacsar-les produeixen sons. 

Pandereta. Tambor molt pla i de dimensió reduïda en el marc del qual es col·loquen xicotets platets que ressonen al ser colpejada. 

Pandero. És com una pendereta de major diàmetre i amb els anequets d'al voltant. 

Triangle. Instrument de percussió en la dita forma de metall que al ser colpejat amb una vareta produïx sons. 

Xilòfon. Instrument de percussió melòdica format per làmines de fusta que es colpegen amb baquetes o maces. 

Cascavells. Boles metàl·liques que contenen boletes en el seu interior. Estan units per corretges de cuiro i sonen quan són agitades.

Metalófon. Instrument de percussió melòdia, les làmines del qual són colpejades i són de metall.

A més de tots estos instruments musicals poden utilitzar-se com a tals o produir-se una gran varietat d'elements, inclús objectes i materials de l'entorn com a botelles, gomes, objectes de metall, bots, materials discontinus com a aigua o arena, llavors i cereals, globus... 

Les figures musicals.

Pentagrama. 

Es denomina pentagrama o pauta musical al conjunt que constitueix cinc línies horitzontals i equidistants, amb els seues corresponents quatre espais o llocs entre les línies. És on s'escriuen les notes. 

Claus. 

Signe col·locat al començament del pentagrama per a determinar la relació entre la nota i l'escala sonora. Servix per a saber que nota estem tocant. Hi ha diversos tipus de claus com la Clau de Sol, la Clau de Fa i la Clau de Do. 

El pols. 

El pols, és fonamental en la música, ja que el pols comporta a la bona utilització del ritme que és una de les parts principals quant a la interpretació correcta d'una obra musical. 

Figures de nota i de silenci. 

Les figures musicals són els signes que utilitzem en música per a indicar la duració del so. Actualment els que més s'utilitzen són els següents: Redona, Blanca, Negra, Corxera i Semicorxera.

Els silencis, són part fonamental de la música ja que no sempre ha d'estar sonant per igual.

Signes de prolongació. 

Són aquells que s'empren per a augmentar el valor de les figures i silencis. Els signes de prolongació que més s'usen són la lligadura, el punt i el calderó. 

Les notes musicals. 

Són signes que representen els sons musicals. Hi ha set noms diferentes de notes i són en orde ascendent: DO, RE, MI, FA, SOL, LA i SI. Quan van totes seguides s'anomena escala musical. 

Distància entre entre: tons i semitons. 

Entre dos notes seguides, hi ha una distància bàsica. Quan la distància és major, es denomina com un to, però si la distància és menor hi haurà un semitò. Tots els sons naturals estan separats entre si per un to, excepte de MI a FA i de SI a DO. 

El compàs. 

És la divisió en parts iguals de duració d'una obra musical. Un compàs, està format pel conjunt de valors que hi ha entre dos línies divisòries.