Els elements de la música

La música compta amb quatre elements essencials que són: el ritme, la melodia, l'harmonia i els matissos, encara que per a alguns este últim no és tingut en compte com a tal. Altres propostes addicionen el timbre com un element més a part de ser una qualitat del so. La forma en què es definixen estos elements varia d'una cultura a una altra i també hi ha variacions temporals, per això presentarem diverses possibles definicions de cada un d'ells. 

El ritme. 

• És la distribució de les duracions sonores en el temps i en l'espai.

• És la pauta de repetició a intervals regulars i en certes ocasions irregulars de sons forts o dèbils, i silencis en una composició. 

• És la divisió regular del temps. El ritme està relacionat amb qualsevol moviment que es repetix amb regularitat en el temps, en la música se'l dividix per mitjà de la combinació de sons i silencis de distinta duració. 

• És la distribució dels sons i silencis en unitats mètriques establides. 

La melodia. 

És una successió coherent de sons i silencis que es desenvolupa en una seqüència lineal i que té una identitat i significat propi dins d'un entorn sonor particular. 

La melodia part d'una base conceptualment horitzontal, amb esdeveniments successius en el temps i no vertical, inclou canvis d'altures i duracions, i en general inclou patrons interactius de canvi i qualitat. 

La paraula aplega al castellà provinent del llatí "melodia", que al seu torn prové del grec "moloidia" (cant, cant coral), formada per "melos" (cançó, tonada, música, membre d'una tonada) i el grec "oidía" (cant), d'aeídein (cançó). 

És l'arreglament significatiu i coherent d'una sèrie de notes, este arreglament (en la música tonal) es realitza segons la tonalitat en la qual es dissenya la melodia. 

La melodia també pot tindre un significat emocional, és difícil assenyalar com es produeix eixe sentiment, combinacions de ritmes, altures dels sons, cadències, velocitat i altres elements tècnics que poden ser analitzats en les melodies mateixes però no expressats en la definició. 

La melodia és un conjunt de sons, concebuts dins d'un àmbit sonor particular que sonen successivament un després d'un altre (concepció horitzontal), i que es percep amb identitat i sentit propi. També els silencis formen part de l'estructura de la melodia posant pauses al "discurs melòdic". 

A més, la melodia és la successió ordenada de sons per a conformar frases musicals d'acord amb les lleis de la tonalitat. 

L'harmonia. 

L'harmonia és la superposició de sons que es produeixen simultàniament, l'art de conformar acords. 

A més, es ciència i art al mateix temps. És ciència perquè ensenya a combinar els sons d'acord amb les regles immutables a fi de construir acords, i és art perquè de l'habilitat i el bon gust de la conducció de les veus harmòniques resultarà el treball realitzat més o menys musical. 

Els matisos 

Els matisos són la intenció, el color o dinàmica que es dóna a la música. A més, són les diferents gradacions que es pot donar a una so o frase musical i, també són les dinàmiques que s'apliquen per a enriquir el fet musical.

Els matisos poden ser de dos classes: dinàmics, que tenen a veure amb la intensitat dels sons i agògics, relacionats amb les duracions o el tempo dels sons. 

Els elements de la música estan directament relacionats amb les qualitats del so, que s'explicaran posteriorment, com es pot apreciar en el següent quadre. 

La música, des dels seus quatre elements, es pot visualitzar com una edificació a la qual denominarem "l'edifici musical", on les bases són el  ritme, el pent house, la melodia; els apartaments intermedis, l'harmonia i la façana, els matisos.